Un dia a l'abadia


Quan la campana toca les 7 h anunciant l’inici d’un nou dia, els monjCoucher de la lune près de l'abbayeos més matiners ja porten una bona estona llevats, han esmorzat i han dedicat una part de llur temps a la pregària i a la lectura.

Ens retrobem tots plegats a les 7.30 h per a  participar en l’ofici dels Laudes.  És un ofici cantat, com tots els nostres oficis litúrgics. La majoria de les melodies dels oficis, i també molts cants de Missa , han estat compostos pels membres de la Comunitat de les Benaurances.

Després dels Laudes, continuem la pregària amb un temps ara dedicat a la meditació de la Paraula de Déu, la lectio divina. Com ja feien els nostres predecessors, els monjos benedictins, ens agrada llegir la paraula de Déu per poder-la interioritzar i portar-la a la pràctica.

« Ora et labora»
« Prega i treballa ». Podem resumir la Regla de Sant Benet amb aquestes dues paraules que marquen els dos grans pilars de la vida monàstica.
A les 9 h,  cada membre de la comunitat es dirigeix al seu lloc de treball quotidià. El nostre horari de treball es reparteix en dos blocs : al matí, fins a les 12 h i a la tarda, de 14 h a 17.30 h.
 
La nostra activitat principal és l’acollida dels visitants, dur a terme les visites guiades i atendre  la botiga on venem records turístics i religiosos i llibres. Durant la temporada alta, fem fins a 12 visites guiades al dia.

No tenim personal extern : nosaltres mateixos ens ocupem de l’entreteniment dels edificis i dels jardins i ho fem el millor possible. En un edifici mil.lenari la feina no falta mai!
La vida comunitària demana serveis múltiples com la cuina, la bugaderia, la costura, la comptabilitat, l’avituallament. Tots els membres de la comunitat participem en aquestes tasques, però alguns hi estàn implicats de manera permanent. Un dels dos sacerdots presents  surt  de l’abadia regularment per assegurar un servei parroquial als pobles dels voltants.

Al migdia, el rosari per centrar-nos en l’essencial és benvingut.
El dinar és a les 12.30 hores i s’inicia amb un ofici cantat a taula. Així tothom es retroba a migdia : els membres de la comunitat i els acollits. Vivim aquest temps com un temps de compartir fraternal;  alguns dies fem una lectura espiritual durant una part del dinar.

« Mireu que n’és de bo i agradable conviure els germans tan ben units!(…) Allà hi dispensa el Senyor la benedicció, la vida per sempre. » ( Salm 133)

« Ora et labora». Déu és el primer en les nostres vides, ho manifestem així en la manera de viure la feina l després de fregar els plats : cada membre de la comunitat deixa la tasca que està duent a terme per anar durant una hora a adorar Jesús davant el Santíssim Sagrament, exposat a l’esglèsia tot el dia.

La campana  que anuncia les vespres ( 17.30 h) indica el final de les nostres activitats.
L’ Eucaristia, que se celebra a les 18 h, és el moment més important del dia.           
Després de la Missa, cadascú disposa d’un temps lliure fins a les 19.45 h. Llavors, ens trobem novament per sopar. Alguns sopars els fem separats (monjos, monges, laics) als refectoris destinats a cadascun d’aquests col.lectius. 
    
La vetllada conclou amb un ofici a l’església, amb un temps de formació o una reunió de comunitat. Després, entrem en el silenci de la nit, però a qui agrada anar-se’n a domir tard, es pot perllongar la vetllada una estoneta més … 

 

El petit triduum


A l’abadia, no tots els dies són iguals: un ritme setmanal se sobreposa al ritme quotidià ja que en memòria del gran triduum de la Setmana Santa, celebrem totes les setmanes un petit triduum de dijous a la tarda fins diumenge.

L’ofici de dijous a la tarda commemora l’agonia de Jesús a Getsemaní. Divendres és un dia de silenci i dejuni. Al capvespre de divendres ens reunim al voltant de la taula per celebrar amb cants i pregàries en hebreu l’entrada al setè dia, el Shabat del poble d’Israel. Per mitjà d’aquest acte concret expressem la nostra unió a la pregària amb els germans jueus.

En l’ofici dels Laudes de dissabte destaca el  repós de Jesús a la tomba. Dissabte a la nit, des de l’hora de les vespres, deixem esclatar,  amb to bizantí, la nostra alegria per la resurrecció del Senyor, joia que es manifestarà al llarg de diumenge.